Tangut

Infotaula de llenguaTangut
𗼇𗟲 Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua natural, llengua antiga, llengua extinta i llengua morta Modifica el valor a Wikidata
Ús
EstatRepública Popular de la Xina Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües sinoaustronèsiques
llengües sinotibetanes
llengües birmo-qiànguiques
Llengües qiànguiques Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaEscriptura tangut Modifica el valor a Wikidata
Estudiat perTangutology (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3txg
Glottologtang1334 Modifica el valor a Wikidata
IETFtxg Modifica el valor a Wikidata

El Tangut (també anomenat Xīxià, Hsi-Hsia o Mi-nia) és un antiga llengua tibetobirmana[1] nord-oriental parlada antigament a l'Imperi tangut, o Xia occidental. Algunes lingüistes la classifiquen com a llengua qiàngica, que inclouen les llengües qiang del nord i del sud i les llengües rGyalrong.

El tangut era una de les llengües oficials de l'Imperi tangut o Xia occidental (anomenat Mi nyag en tibetà i 彌藥 Míyào en xinès), imperi fundat pels tanguts que va obtenir la independència de la dinastia Song a principis del segle xi. L'imperi es va extingir amb la invasió de Genghis Khan el 1226.[2]

La llengua tangut té un sistema d'escriptura pròpia, l'escriptura tangut.

El text conegut més tardà escrit en llengua tangut, els pilars dharani tanguts, daten de 1502, la qual cosa suggereix que la llengua va continuar usant-se gairebé tres-cents anys després de la destrucció de l'imperi tangut.[3]

  1. van Driem, George. Languages of the Himalayas, Volume One. BRILL, 2001. ISBN 90-04-12062-9. 
  2. «IDP News Issue No. 2». IDP Newsletter, 2, gener 1995, pàg. 2–3. Arxivat de l'original el 2007-06-30. ISSN: 1354-5914 [Consulta: 3 juliol 2009].
  3. Frederick W. Mote. Imperial China 900-1800. Harvard University Press, 2003, p. 257–. ISBN 978-0-674-01212-7. 

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search